26/11/09

La funció jurisdiccional i la cosa jutjada

CALAZA LÓPEZ, Sonia. La cosa juzgada. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2009

Signatura: 351.95 Cal

La funció jurisdiccional de l'Estat necessita, per solucionar els problemes jurídics dels ciutadans, un sistema àgil, ràpid i eficaç per impartir justícia. L'eficàcia i la utilitat d'aquesta funció jurisdiccional exigeixen que els seus pronunciaments siguin, a partir d'un determinat moment, inalterables i obligatoris per a les parts, i vinculants per a tercers. L'eficàcia de la justícia depèn, en gran mesura, de la institució de la cosa jutjada, que significa, en essència, la inalterabilitat, immutabilitat i invariabilitat de les resolucions judicials fermes i l'obligatòria vinculació del seu contingut dispositiu per als qui han estat part en el procés.

La possibilitat oberta i permanent d'impugnar, sense cap límit temporal, les resolucions judicials desfavorables seria, segons l'autora, reveladora no només de la ineficàcia, sinó fins i tot, de la inutilitat de la funció jurisdiccional. Les seves decisions, a causa d'aquesta provisionalitat, mai no arribarien a donar una resposta a les necessitats de justícia que la societat reclama, amb el consegüent perill d'inestabilitat de la pau social. Aquesta inutilitat de la funció jurisdiccional desmotivaria els ciutadans d'acudir a l'aparell judicial per a la resolució de conflictes, i això podria suposar, en última instància, la regressió a sistemes judicials més arcàics que l'actual.

D'aquí ve la trascendència de la cosa jutjada, que és el sosteniment i el que atorga utilitat i eficàcia a la funció jurisdiccional.