GÓMEZ BRAVO, Gutmaro. La redención de penas: la formación del sistema penitenciario franquista 1936-1950. Madrid: Los libros de la Catarata, 2007
Signatura: 343.81(09) Gom
A mitjans de 1937, en plena Guerra civil, apareixen els primers elements de la improvisada xarxa de presons que evolucionaren a mesura que el nou règim es va anar consolidant. La redempció de les penes, presentada oficialment el dia de la victòria com una idea original que el propi Franco donava al problema dels presos, seria la columna vertebral del sistema penitenciari de la Nueva España. L'autor explica com mitjançant una doctrina penal fonamentalment aportada pel tradicionalisme, aconsegueix situar de nou el pecat en el lloc del delicte i la culpa en lloc de la pena. L'expiació del càstig i la defensiva social van monopolitzar una posguerra especialment llarga en matèria penitenciària. Sota el fons ideològic del nacionalcatolicisme, la presó fou projectada com una tasca d'apostolat i d'organització de la mà d'obra per a la reconstrucció d'Espanya. Aquells que l'havien destruït, estaven cridats a reconstruir-la de diverses maneres. A partir del 1946 el treball manual o intel·lectual es circunscriu oficialment a l'interior de les presons. Dos anys més tard, s'aprova un Reglament basat plenament en els principis de la Redempció de les penes. No trigaria a posar-se de manifest, l'escassa voluntat de la dictadura per complir el seu propi discurs sobre les possibilitats del perdó i el retorn a la vida civil d'aquells que extingien condemna. LLuny d'això, fomentarà la imatge de delinqüents i criminals nats projectada sobre els presos jutjats pel delicte de rebel·lió militar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada