25/5/10

Retirar la pàtria potestat


CASTILLO MARTÍNEZ, Carolina del Carmen. La privación de la patria potestad: criterios legales, doctrinales y judiciales. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010

Signatura: 347.6 Cas

En un moment en què de manera insistent tots els ordenaments reivindiquen la protecció i defensa dels drets del menor, l'estudi de la figura de la pàtria potestat planteja un ampli repertori de qüestions de gran interès.

Superada la seva configuració romana, en la qual la pàtria potestat era com una subjecció al pater familias, que exercia una mena de dret subjectiu de naturalesa gairebé pública sobre els fills i descendents, actualment aquesta institució està exclusivament concebuda en interès i benefici del fill. Per tal de realitzar aquest interès prevalent, el Codi civil espanyol, en necessària harmonia amb la previsió constitucional declarada en l'article 39.3 , recull en el seu article 154 la referència a determinats deures i facultats que, a la manera de mínim exigible, doten de contingut la potestat paterna, exercida «sempre en benefici dels fills, d'acord amb la seva personalitat». Només des d'aquesta consideració es justifica l'excepcional mesura de la privació de la pàtria potestat als qui de manera natural n'exerceixen la titularitat quan la seva conducta es distancia greument de l'objectiu indicat per la institució i posa en perill l'educació i formació integral dels fills. Cal abordar l'estudi d'aquesta institució a partir de la regulació legal que en fa, sobretot l'article 170 del Codi civil.

Aquest treball centra el seu interès a fer una minuciosa i detallada ordenació sistemàtica dels pronunciaments judicials més rellevants entorn dels diversos aspectes que es deriven de l'estudi de la figura de la privació de la pàtria potestat, sense descuidar les valuoses contribucions que en el seu tractament ha fet la doctrina, ni tampoc la regulació legal vigent en què es basa la revisió d'aquesta institució.