VILLACAMPA ESTIARTE, Carolina. Stalking y derecho penal: relevancia jurídico-penal de una nueva forma de acoso. Madrid: Iustel, 2009
Signatura: 34:159.97 Vil
L'stalking constitueix una forma de persecució que s'ha etiquetat recentment en la societat nordamericana. Consisteix bàsicament en la persecució ininterrompuda i intrusiva d'un subjecte amb qui es pretén entaular, reestablir o continuar una relació malgrat el rebuig manifestat o mostrat per l'objectiu. Tal conducta, que pot verificar-se per mitjans molt diferents, constitueix un fenomen que pot arribar a coartar de forma substancial la llibertat d'obrar de la víctima, així com sumir-la en una greu situació psicològica. La identificació de l'esmentada problemàtica i la determinació de la seva prevalença, circumstàncies a què possiblement s'afegeix la magnificació de la seva incidència pels mitjans de comunicació social, expliquen el procés de la seva incriminació específica. La introducció del delicte d'stalking es va produir a començaments dels 90 als Estats Units i va colonitzar altres països anglosaxons. Finalment, tal orientació políticocriminal ha arribat a països de l'Europa continental, com Alemanya o Itàlia. La conceptualització de l'esmentat fenomen, l'anàlisi de la seva incidència, de la seva regulació en dret comparat i, sobretot, de la possible rellevància penal de tals conductes en el dret penal espanyol, constitueixen els objectius essencials d'aquesta obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada