Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia juvenil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia juvenil. Mostrar tots els missatges

15/7/10

La delinqüència juvenil a Europa i Amèrica


JUNGER-TAS, Josine [et al.] (ed.) Juvenile delinquency in Europe and beyond: result of the Second International Self-Report Delinquency Study. London: Springer, 2010

Signatura: 343.915 Juv

Completíssima obra col·lectiva que analitza l'estat de la delinqüència juvenil i tota la problemàtica que l'envolta, en la majoria de països membres de la Unió Europea així com també als Estats Units, Canadà, Veneçuela i Surinam. El llibre inclou anàlisis sobre temes cabdals en l'estudi de la criminalitat juvenil com ara: la victimització de gent jove, l'alcohol i les drogues en relació a la delinqüència juvenil, les bandes juvenils, la immigració, la família, l'escola i les vivències als barris. Aquestes investigacions s'han basat en part en enquestes realitzades sistemàticament i simultàniament a més de 70000 joves d'entre 12 i 15 anys en 28 països. Els resultats han aportat un punt de vista nou i molt important per comprendre més perquè aquests joves cometen delictes i quins són els factors de risc que porten a desenvolupar aquestes conductes.

Per a més informació cliqueu aquest enllaç al Google books on podreu consultar el sumari de l'obra i les seves primeres 170 pàgines.

6/7/10

Llibre del 1er Congrès Nacional sobre Justícia Penal Juvenil


BENÍTEZ ORTÚZAR, Ignacio E. ; CRUZ BLANCA, María José (dir.). El derecho penal de menores a debate. I Congreso Nacional sobre Justicia Penal Juvenil. Madrid: Dykinson; 2010
Signatura: 34-053.2 Con
Inclou totes les ponències presentades al I Congrès nacional sobre justícia penal juvenil: "El derecho penal de menores a debate", celebrat a la Universitat de Jaén els dies 21 i 22 de maig de 2009:
La política criminal del menor como expresión de una continua contradicción / Morillas Cueva, Lorenzo. El derecho penal de menores en el estado social y democrático de derecho. Breve referencia a los principios que disciplinan el ius puniendi estatal respecto del joven infractor / Benítez Ortúzar, Ignacio F. El interés superior del menor y la proporcionalidad en el derecho penal de menores: contradicciones del sistema / Domínguez Izquierdo, Eva Mª. Reflexiones sobre la capacidad de culpabilidad del menor y su tratamiento educativo. Con una aportación al tratamiento de delincuentes jóvenes con trastorno narcisista de la personalidad / Cuello Contreras, Joaquín.
També es poden consultar totes les comunicacions presentades al Congrès: Análisis reflexivo y crítico sobre la justicia de menores: las nuevas tendencias surgidas sobre la Justicia Penal Juvenil Española tras las continuas reformas de la Ley Orgánica 5/2000 de 12 de enero, Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores / Martínez Fuentes, Francisco. Medidas judiciales aplicadas conforme a la L.O. 5/2000 de responsabilidad penal de los menores en la provincia de Jaén / Contreras Martínez, Lourdes y Cano Lozano, Mª Carmen. El acoso escolar: principales aspectos jurídicos-penales y principales actuaciones punitivas y preventivas / Martínez Esteban, Tamara. Prevención del acoso escolar / Linares López, Enrique; Huertas Sánchez, Mª Dolores; González Robles, Mónica; Morales García, Ana Mª; Lechuga Montilla, Adela Mª. Variables psicosociales vinculadas a la delincuencia juvenil / Contreras Martínez, Lourdes; Cano Lozano, Mª Carmen; Molina Banqueri, Virginia. Taller de entretenimiento en habilidades sociales destinado a niños en centros de protección de menores / Gallego Rodríguez, Mª del Señor y Rodríguez Zorrilla, Mª Julia.

17/5/10

Intervenció comunitària amb bandes juvenils

CHASKIN, Robert J. (ed.) Youth gangs and community intervention. New York: Columbia University Press, 2010

Signatura: 343.915(73) You


Aquest llibre parla de com integrar amb èxit a la societat els joves que estan organitzats en bandes juvenils, sobretot amb estratègies d'intervenció comunitària. Enfront d'actuacions més punitives i policials, els participants en aquesta obra col·lectiva fan una crida per tal que, d'una banda, es destinin més recursos a programes i polítiques de prevenció de la delinqüència juvenil en les escoles i barris i, de l'altra, ja en les àrees d'influència de les bandes juvenils, es desenvolupin programes locals d'intervenció i de reconducció social amb aquests joves, l'efectivitat dels quals s'ha demostrat que és molt superior a altres menes d'intervenció.

Aquesta obra col·lectiva és, de fet, un homenatge al treballador social, mediador i especialista en bandes juvenils Irving A. Spergel, amb motiu de la seva jubilació. Spergel, que ja estudiava als anys 50 el problema de les bandes juvenils a Nova York va començar a treballar als anys 60 a la facultat School of Social Service Administration de la Universitat de Chicago combinant la seva tasca docent amb l'aplicació pràctica, sobre el terreny, de programes de prevenció i intervenció amb joves delinqüents. Spergel és considerat l'arquitecte principal del model d'intervenció comunitària adoptat per l'Office of Juvenile Justice and Delinquency Prevention, amb el nom de Comprehensive Community-Wide Aproach to Gang Prevention, Intervention and Suppression.

8/2/10

Històries de menors dins la justícia juvenil


BARANGER, Thierry; NICOLAU, Gilda. L'enfant et son juge: la justice des mineurs au quotidien. Paris: Hachette, 2008

Signatura: 343.915 Bar

Aquest llibre ens explica el dia a dia d'un jutge de menors: les històries que passen per la seva taula, els conflictes que haurà de dirimir, els casos d'infants i de famílies amb tot tipus de problemes als quals s'haurà d'enfrontar. A partir d'aquest relat s'extreu una reflexió: Enfront les polítiques d'enduriment de la legislació penal juvenil que proposen més mesures d'internament, els autors insisteixen en la necessitat d'una justícia juvenil amb una intervenció més educativa, que escolti els menors i joves i intenti entendre els contextos difícils i dramàtics, en els quals les seves vides s'han desenvolupat. És en aquest context, on el jutge de menors és una figura molt important, ja que amb la seva intervenció pot intentar reconstruir les vides d'aquests adolescents i joves i donar-los una nova oportunitat de reinserció a la societat dels adults.

26/10/09

L'internament del menor infractor


CERVELLÓ DONDERIS, Vicenta. La medida de internamiento en el derecho penal del menor. València: Tirant lo Blanch, 2009

Signatura: 34-053.2 Cer

Aquest llibre preten desenvolupar una matèria - la de la imposició i compliment de la mesura d'internament del menor- que fins a dia d'avui no havia rebut gaire atenció i que fins a l'entrada en vigor de la Llei penal del menor i del seu Reglament, patia en la seva execució d'un inexplicable buit legal. La present obra fa una anàlisi detallada de les figures que apareixen en el compliment de la mesura: permisos de sortida, comunicacions, tractament, disciplina...i que tenen gran trascendència per aconseguir la integració social dels menors infractors. Ofereix també als diferents operadors que intervenen en l'aplicació de la mesura d'internament una interpretació aclaridora de la doctrina i jurisprudència més recent.

22/10/09

El problema de la delinqüència juvenil


MONTERO HERNANZ, Tomás. La justicia juvenil: comentarios y reflexiones. Madrid: La Ley, 2009

Signatura: 34-053.2 Mon

La delinqüència juvenil es configura actualment com un dels fenòmens que ha anat guanyant espai en la preocupació de les societats europees i, des del segle passat, és un dels problemes criminològics als quals internacionalment s'hi ha prestat una contínua observació. Tanmateix, l'autor puntualitza que cal adonar-se que les conductes antisocials o criminals protagonitzades per joves obtenen, sovint, una rellevància social més gran que les realitzades pels adults i generen una percepció social especialment adversa cap als menors infractors. Igualment, senyala que en molts casos són els propis joves les víctimes del delinqüent juvenil. En aquest sentit, la importància que la societat europea dóna a aquest fenomen demana que es desenvolupin respostes efectives que han d'estar construïdes sobre tres pilars o línies d'acció: prevenció, mesures sancionadores i educatives, integració i reinserció social dels menors i joves infractors.

14/10/09

La reincidència dels menors delinqüents a Catalunya

Nova investigació: Taxes de reincidència 2008 de justícia juvenil. Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalizada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults.
S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2005 (N=1.102), s’ha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,1; p=q=50).
Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidència aquest darrer any, desprès d’un descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. S’ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% l’any 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% l’any 2008.
L’estudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Recidivism rates of juvenile justice 2008. Updating the recidivism rate of young people subjected to probation and juvenile detention center

The study updates the rates for the fourth year of recidivism in the juvenile probation and confinement in Catalunya. In this case, the population that ends a punishment in 2005 were followed until December 31, 2008. The results tell us that maintaining the rate of probation (23.0%) and rises slightly but not significantly different from last year the rate of confinement (62.3%)

Tasas de reincidencia 2008 de justícia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha seguido a la población que finalizó una medida el año 2005 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2008. Los resultados nos dicen que se mantiene la tasa de libertad vigilada (23,0%) y sube ligeramente aunque sin ser significativamente diferente respecto del año pasado la de internamiento (62,3%)

20/7/09

El procediment penal dels menors d'edat

Proceso penal de menores. València: Tirant lo Blanch, 2008

Signatura: 34-053.2 Pro

Anàlisi detallada i completa de la resposta processal davant les infraccions penals comeses pels menors d'edat, tant en la seva vessant punitiva com reparadora de la víctima. Els autors pretenen centrar la seva atenció en aquells aspectes de la LO 5/2000 que s'han manifestat més problemàtics després de 5 anys de vigència i en quina mesura aquests punts més conflictius s'han pogut resoldre o pal·liar amb la reforma portada a terme per la LO 8/2006.
L'obra inclou els següents capítols: Àmbit d'aplicació i garanties processals en el procés penal de menors; Subjectes que intervenen en el procés penal de menors; La víctima i el menor infractor; Incoació de l'expedient de reforma i fase d'instrucció; Mesures cautelars; Fase intermitja o d'alegacions; Fase d'audiència o de judici oral: sentència i recursos; La responsabilitat civil en el procés penal de menors.

L'educació i la prevenció dins l'àmbit de la justícia de menors


CRUZ MÁRQUEZ, Beatriz. Educación y prevención general en el derecho penal de menores. Barcelona: Marcial Pons, 2006

Signatura: 34-053.2 Cru

Obra que analitza detalladament les possibilitats reals de combinar educació i prevenció general a l'hora d'intervenir penalment en la delinqüència de menors i joves. Amb aquest objectiu, els autors destaquen en primer lloc les garanties que aquesta intervenció ha de respectar, donada la seva naturalesa penal, per estar en consonància amb les peculiaritats que presenta el menor. Una vegada afiançat el manteniment del principi de culpabilitat en el règim penal juvenil, es senyalen les condicions mínimes necessàries per assegurar el valor educatiu de la resposta aplicada, tant en els supòsits lleus com en els delictes d'especial gravetat, que són els veritablement problemàtics alhora d'aconseguir un combinació integral entre educació i defensa social. Les solucions aportades al respecte, que podrien ser el suport de reformes legals concretes, passen per relativitzar la necessitat punitiva de la societat, aixó com els riscos atribuits a la seva desatenció, sobre la base d'entendre la prevenció general i la prevenció especial com processos més complementaris que contradictoris.

27/5/09

Entrevista a Emilio Calatayud, un jutge que parla clar



Singulars - 26/05/2009
Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada

Autor de sentències exemplars i sorprenents, com condemnar alguns joves a aprendre a llegir i escriure o a plantar arbres o a fer serveis socials. Creu que els pares han d'aprendre a dir "no" als seus fills i que una cosa és cometre un delicte i una altra és ser delinqüent.

26/5/09

Els formularis pel procés penal de menors


COQUILLAT VICENTE, Ángela. Proceso penal de menores. Esquemas y formularios. Valencia: Tirant lo Blanch, 2008
Signatura: 34-053.2 Coq

Aquests formularis del procés de responsabilitat del menor segueixen el transcurs de les actuacions, des de la detenció, instrucció del Ministeri Fiscal, conclusió, fase d'audiència i recursos contra resolucions i sentències, fins a arribar al recurs de cassació, fins i tot el formulari per a l'execució de la sentència.

També hi ha els que afecten les mesures penals , tant cautelars com definitives. Els autors hi han inclòs procediments que són d'interès i que regula la Llei d'enjudiciament criminal, com ara el procediment d'habeas corpus.

Els formularis segueixen l'ordre natural de les actuacions i els autors posen l'èmfasi en els que corresponen als advocats. S'hi han inclòs també diversos esquemes, tant processals com sobre les mesures penals i la seva prescripció, per tal de facilitar tan com sigui possible la tasca dels pràctics.

7/5/09

Les sentencies del jutge de menors Emilio Calatayud


CALATAYUD, Emilio i MORÁN, Carlos. Mis sentencias ejemplares. Madrid: La esfera de los libros, 2008
Signatura: 34-053.2 Cal

Llibre del famós jutge de menors Emilio Calatayud on ens explica de viva veu com va començar la seva carrera, la seva opinió sobre l'educació que els pares estan donant actualment als seus fills i els casos del seu Jutjat de Granada que més sorpresa han despertat en la societat: el d'Enrique, un noi que conduïa una moto sense assegurança i que va ser condemnat a dibuixar un còmic narrant el seu delicte; el d'un jove analfabet que va robar material de construcció i que va ser condemnat a aprendre a llegir i a escriure; i el d'uns vàndals obligats a col·laborar amb una institució d'assistència a persones amb discapacitat, per burlar-se d'un minusvàlid.

Inclou la transcripció d'una conferència que va impartir sobre aquest tema i que es va publicar a internet i que va ser vista per més d'un milió d'internautes.

5/3/09

Al web del CEJFE, l'espai "Debat a bat"

Els formats Debat a bat són espais de treball on s'analitza la praxi professional entorn d'un tema concret; es tracta d'una modalidat formativa centrada específicament en l'intercanvi de coneixement entre professionals.

En aquests espais es genera un marc de discussió i anàlisi fonamentat en l'experiència i els coneixements dels professionals que els integren a fi d'arribar a conclusions que facilitin la intervenció professional.

Aquests grups disposen de l'assessorament continuat d'experts que poden aclarir i resoldre dubtes o incorporar nous punts de vista, i facilitar així l'elaboració d'una base teòrica comuna en l'abordatge del tema plantejat.

Els nous temes publicats en aquest interessant espai i que ja podeu consultar a text complet són:

L'assetjament escolar i la justícia juvenil

Límits ètics i jurídics en el treball social penitenciari

Violència filio-parental





11/2/09

La justícia de menors des d'una perspectiva criminològica


GOLDSON, B; MUNCIE, J. Youth crime and juvenile justice. London: SAGE Publications, 2009 (3 vol.)
Signatura: 343.915 You

Inclou: Volum I: La sociologia de la infància i la joventut; La descoberta de la delinqüència juvenil; Els orígens de la justícia de menors; Representacions i realitats. Volum II: Centres de Justícia juvenil: Protecció i justícia de menors i predicció del risc; Justícia punitiva; Justícia juvenil internacional i comparada. Volum III: Els drets del menor; Drets i Justícia: retòrica i realitat; Abusos i violacions; Repensant la justícia juvenil.

Comentari de l'editor: "This three-volume set of original readings is designed to reveal how and why children and young people have been repeatedly the subject of adult concern, censure and intervention. It conceptualises notions of 'childhood', 'youth' and 'adolescence' whilst also tracing the complex history of adult intervention and juvenile justice. This collection is particularly timely not only because of persistent concerns over 'out of control' youth but also because of an apparent hardening of adult reactions in many jurisdictions. Youth justice in the 21st century is designed to punish the offender whilst keeping their welfare paramount. It is at one and the same time about crime prevention and retribution. It makes claims for restoration and reintegration whilst seeking some of the most punitive measures of surveillance and containment in custodial and community settings. In the 21st century discourses of protection, restoration, punishment, responsibility, rehabilitation, welfare, retribution, diversion, human rights and so on exist alongside each other in some perpetually uneasy and contradictory manner. Youth Crime and Juvenile Justice provides a lens through which to navigate this complex field."

Més informació al web de SAGE

29/1/09

Dades penitenciàries, de justícia juvenil i de mesures alternatives a la presó de Catalunya 2008

* 9è butlletí d'informació estadística penitenciària [PDF - 588 KB]

El creixement de la població reclusa manté el ritme dels darrers anys i 2008 es tanca amb 10.051 interns

La població reclusa manté el ritme de creixement que es registra des de l’any 2000 i es confirmen les previsions del Departament de Justícia. A 31 de desembre de 2008, la xifra de persones internes ha crescut un 6,9% respecte al 2007, amb 656 persones més.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, ha presentat avui el balanç del darrer any. Tura ha informat que, “durant l’any 2008 es van registrar un total de 6.809 ingressos als centres penitenciaris catalans i 5.829 baixes”, tot i que, segons ha afegit, el panorama és totalment diferent que quan es va presentar el balanç del 2007, atès que “hi ha tres noves presons a Catalunya, una més en construcció a Figueres, i encara una altra més que ja ha rebut l’autorització per iniciar la seva licitació al Catllar”. La consellera ha recordat també que en els darrers dos anys “són prop d’un miler les persones que s’han incorporat a treballar al sistema penitenciari català”.

L’increment de la població reclusa de Catalunya en el darrer semestre deixa la taxa d’encarcerats en 136 reclusos per cada 100.000 habitants, davant els 134 per cada 100.000 del primer semestre de 2008. Així, Catalunya es manté en el tercer lloc d’aquest rànquing respecte a la resta de països europeus -tot i que els increments més importants s’han registrat a països com ara França i, sobretot, Itàlia- i “forma part, juntament amb Espanya i Regne Unit, dels països més penitenciaristes de l’Europa Occidental”, segons ha recordat Batlle. Al conjunt de l’Estat espanyol, la taxa d’encarcerats és de 159 per cada 100.000 habitants a data de desembre de 2008.

El nombre d’interns preventius s’ha estabilitzat en termes relatius, tot i que ha crescut en termes absoluts. L’any 2008 va finalitzar amb 2.259 interns preventius, un 22,5% del total d’encarcerats, mentre que l’any 2007 n’hi havia 2.134 , que representaven el 22,7%.

Pel que fa al perfil de la persona interna en un centre penitenciari català, és el d’un home -les dones només representen el 7,3% de la població reclusa-, de nacionalitat espanyola (58,2%), d’entre 31 i 40 anys, que compleix una condemna de 2.967 dies de mitjana -8 anys-, per un delicte contra el patrimoni.

Formació i ocupació

L’aplicació de programes de formació escolar per a adults continua en augment. Durant el 2008 les matriculacions han crescut un 7%. Això suposa que el 40% de la població reclusa de Catalunya estudia, seguint programes d’educació primària, educació secundària, batxillerat, formació professional, estudis d’accés a la universitat, estudis universitaris o cursos de català, entre d’altres.

La mitjana anual d’interns en programes de treball també ha augmentat un 34% i, al llarg de l’any 2008, la mitjana va ser de 3.124 davant dels 2.332 de l’any 2007.

Programes especialitzats

A finals de 2008, un total de 1.095 interns (147 més que el 2007) han seguit programes especialitzats de tractament. Un total de 329 en el programa SAC, (Control de l’agressió sexual); 319 en el programa DEVI (Delictes violents), i 447 en el programa VIDO (Violència domèstica). Tots els programes han augmentat la seva capacitat de resposta d’acord amb l’augment de població reclusa amb aquest tipus d’activitat delictiva, i en l’actualitat tots els interns que reuneixen requisits tractamentals, per realitzar-los segueixen el programa especialitzat corresponent.

D’altra banda, al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Model) i al Centre Penitenciari de Ponent s’han iniciat cursos pilot sobre seguretat viària pel qual hi ha passat 42 i 50 interns, respectivament, durant el segon semestre del 2008. És un programa que té una durada de 4 setmanes. Aquest projecte està dirigit per un psicòleg i per un educador.

Mesures penals alternatives

Durant l’any 2008 s’han executat un total de 10.322 mesures penals alternatives, un 24,48% més que durant el 2007. “En els darrers tres anys hem quintuplicat la nostra capacitat per executar aquest tipus de condemnes”, ha assegurat la consellera, i ha afegit que Catalunya és la comunitat autònoma “que té més desenvolupat aquest sistema de compliment de penes”. En aquest sentit, Batlle ha assenyalat que “ja suposen un terç del total dels programes d’execució penal”.

La demanda de mesures penals alternatives a l’ingrés a presó (MPA) que han fet arribar els jutjats al Departament de Justícia durant el 2008 ha estat de més d’11.600, de les quals, sis de cada deu tenen en el seu origen un delicte de trànsit.

L’esforç per fer front a l’impacte dels canvis legislatius en matèria de trànsit en aquest àmbit s’ha traduït en un increment significatiu de places on els penats poden executar MPA -mitjançant acords amb institucions i entitats-, i un aprofitament eficient de les que ja existien. Tot i això, el creixement de la demanda, que encara no s’ha estabilitzat respecte als nous supòsits delictius que fins fa poc quedaven impunes a la pràctica, fa que les MPA pendents d’inici hagin augmentat. L’any 2007, les mesures pendents representaven el 33,5% del total, mentre que el 2008 han significat el 59%.

“No tolerarem la impunitat. És la nostra principal preocupació”, ha afirmat la consellera de Justícia, respecte a la possible prescripció d’aquestes condemnes. En aquest sentit, Montserrat Tura ha assegurat que la manera com es classifiquen les mesures ja impedeix que prescriguin i que, durant aquest any, “el Departament de Justícia haurà d’augmentar el nombre de convenis amb entitats que puguin donar sortida al compliment de treballs en benefici de la comunitat” i altres MPA.

Per delictes, les demandes relacionades amb el trànsit –i que inclouen la conducció sota influència de begudes alcohòliques, la conducció temerària, sense permís, o amb excés de velocitat, el greu risc per circular, la negativa a sotmetre’s a proves de detecció de substàncies- han estat 7.755 al llarg del 2008, i s’han quadruplicat respecte a les registrades durant el 2007, que van ser 1.802. Les segueixen les demandes d’execució per delictes de lesions, que agrupen delictes com ara violència física o psíquica en l’àmbit familiar o sobre persones, baralles tumultuàries i lesions per imprudència, que representen un 16,39% sobre el total.

El perfil sociodemogràfic de la persona que compleix una MPA és d’un home de nacionalitat espanyola amb una edat mitjana de 36 anys que ha comès un delicte contra la seguretat col·lectiva.

Justícia juvenil

La població juvenil atesa pel Departament de Justícia no presenta canvis significatius respecte de l’any 2007. De fet, s’ha registrat un lleuger descens del nombre de joves sotmesos a mesures, la majoria de les quals es desenvolupen en medi obert (un 53%). La mediació és la segona resposta més utilitzada amb menors, en un 35% dels casos atesos, i manté un percentatge d’èxit superior al 80%. Pel que fa a les mesures d’internament, hi arriben només el 12% dels menors sotmesos a mesures. En xifres absolutes, els centres educatius han acabat l’any amb una població internada de 289 menors, la majoria dels quals van cometre un delicte contra el patrimoni (53%) i, en menor mesura, un delicte de lesions (24%). Els programes escolars van arribar a la totalitat dels menors internats, dels quals tres de cada quatre també van seguir un programa de formació professional ocupacional.



26/1/09

Nou producte de coneixement de la comunitat de mediadors de justícia juvenil


A l'apartat del Compartim, dins la web del Departament de Justícia la comunitat dels mediadors de justícia juvenil han penjat en pdf el seu últim producte de treball, elaborat el 2008:

La mediació penal juvenil: què n'opinen les parts implicades

Aquesta comunitat de pràctica de mediadors de justícia juvenil té com objectiu millorar les bones pràctiques del col·lectiu de mediació penal juvenil i reflexionar sobre el que suposa l'atenció diària als joves infractors, les víctimes i els perjudicats que participen en un procés de mediació.

La comunitat presta un servei d'atenció especialitzada adreçat als menors que reconeixen, parcialment o totalment, la seva responsabilitat en els fets dels quals se'ls acusa, i que voluntàriament desitgen reparar el dany causat. També s'adreça a les víctimes o perjudicats que, una vegada informats del funcionament de la justícia juvenil volen participar conjuntament amb el menor infractor en l'obtenció d'una reparació i la recerca de la millor solució per a tots.

4/12/08

Innovació i justícia desembre 2008


Ja podeu consultar el nou número del Butlletí Innovació i Justícia que recull notícies i activitats relacionades amb el dret penitenciari, la justícia de menors, la medicina legal i la delinqüència. Recordeu que podeu accedir a tots els articles clicant-hi a sobre.

1/12/08

El sistema cautelar de menors

VALBUENA GARCÍA, ESTHER. Medidas cautelares en el enjuiciamiento de menores. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008

Signatura: 34-053.2 Val

En aquesta monografia l'autora aprofundeix en un aspecte concret de l'ampli esquema processal del l'enjudiciament de menors: les mesures cautelars. L'obra analitza exhaustivament la regulació vigent en tot allò relacionat amb els pressupostos i característiques generals d'aquestes mesures, i ofereix una anàlisi detallada de cada una d'elles: detenció, internament cautelar, llibertat vigilada, prohibició d'acostament o comunicació amb la víctima o el seu entorn, i convivència amb una altra persona, família o grup educatiu. A més, s'estudien les mesures aplicables als menors exempts de responsabilitat criminal i, d'aquelles que, malgrat no tenir un caràcter estrictament cautelar, s'adopten amb la intenció de protegir la intimitat del menor pressumptament delinqüent.

5/11/08

Mesures contra la delinqüència juvenil

Telenotícies - 17/10/2008

La Fiscalia de Menors proposa un canvi legislatiu per afrontar la problemàtica de la delinqüència de menors de 14 anys. Diuen els fiscals que són necessàries noves mesures que permetin prevenir els delictes, facilitar la rehabilitació i protegir aquests nens de les màfies que abusen d'ells, justament perquè la justícia no pot actuar-hi en contra.

15/10/08

Assessorament tècnic de menors: productes de coneixement



Ja es poden consultar al web del CEJFE els textos complets dels productes documentals elaborats per algunes de les CoPs del Programa Compartim del Departament de Justícia, que corresponen als projectes treballats pels diferents grups des de 2006 fins a enguany. Aquests productes es caracteritzen per la seva practicitat i poden ser útils a diferents tipus de professionals de l'àmbit social i jurídic. Aquesta setmana volem donar a conèixer els productes de coneixement de la comunitat d'assessorament tècnic de menors:

Aquesta Comunitat pretén dur a terme un debat entorn dels valors ètics en la pràctica quotidiana de l'assessorament en la justícia juvenil, tant en el moment de l'entrevista d'exploració al menor i la seva família com en la coordinació amb els professionals que intervenen en el cas objecte de treball i en l'elaboració d'informes per a la instància judicial.

La comunitat ha elaborat els productes de coneixement següents:

Principis ètics de l’assessorament a la instància judicial
Els aspectes ètics en l’assessorament tècnic de menors
Marc jurídic i normatiu. Recull