*
9è butlletí d'informació estadística penitenciària [PDF - 588 KB] El creixement de la població reclusa manté el ritme dels darrers anys i 2008 es tanca amb 10.051 interns
La població reclusa manté el ritme de creixement que es registra des de l’any 2000 i es confirmen les previsions del Departament de Justícia. A 31 de desembre de 2008, la xifra de persones internes ha crescut un 6,9% respecte al 2007, amb 656 persones més.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, ha presentat avui el balanç del darrer any. Tura ha informat que, “durant l’any 2008 es van registrar un total de 6.809 ingressos als centres penitenciaris catalans i 5.829 baixes”, tot i que, segons ha afegit, el panorama és totalment diferent que quan es va presentar el balanç del 2007, atès que “hi ha tres noves presons a Catalunya, una més en construcció a Figueres, i encara una altra més que ja ha rebut l’autorització per iniciar la seva licitació al Catllar”. La consellera ha recordat també que en els darrers dos anys “són prop d’un miler les persones que s’han incorporat a treballar al sistema penitenciari català”.
L’increment de la població reclusa de Catalunya en el darrer semestre deixa la taxa d’encarcerats en 136 reclusos per cada 100.000 habitants, davant els 134 per cada 100.000 del primer semestre de 2008. Així, Catalunya es manté en el tercer lloc d’aquest rànquing respecte a la resta de països europeus -tot i que els increments més importants s’han registrat a països com ara França i, sobretot, Itàlia- i “forma part, juntament amb Espanya i Regne Unit, dels països més penitenciaristes de l’Europa Occidental”, segons ha recordat Batlle. Al conjunt de l’Estat espanyol, la taxa d’encarcerats és de 159 per cada 100.000 habitants a data de desembre de 2008.
El nombre d’interns preventius s’ha estabilitzat en termes relatius, tot i que ha crescut en termes absoluts. L’any 2008 va finalitzar amb 2.259 interns preventius, un 22,5% del total d’encarcerats, mentre que l’any 2007 n’hi havia 2.134 , que representaven el 22,7%.
Pel que fa al perfil de la persona interna en un centre penitenciari català, és el d’un home -les dones només representen el 7,3% de la població reclusa-, de nacionalitat espanyola (58,2%), d’entre 31 i 40 anys, que compleix una condemna de 2.967 dies de mitjana -8 anys-, per un delicte contra el patrimoni.
Formació i ocupació
L’aplicació de programes de formació escolar per a adults continua en augment. Durant el 2008 les matriculacions han crescut un 7%. Això suposa que el 40% de la població reclusa de Catalunya estudia, seguint programes d’educació primària, educació secundària, batxillerat, formació professional, estudis d’accés a la universitat, estudis universitaris o cursos de català, entre d’altres.
La mitjana anual d’interns en programes de treball també ha augmentat un 34% i, al llarg de l’any 2008, la mitjana va ser de 3.124 davant dels 2.332 de l’any 2007.
Programes especialitzats
A finals de 2008, un total de 1.095 interns (147 més que el 2007) han seguit programes especialitzats de tractament. Un total de 329 en el programa SAC, (Control de l’agressió sexual); 319 en el programa DEVI (Delictes violents), i 447 en el programa VIDO (Violència domèstica). Tots els programes han augmentat la seva capacitat de resposta d’acord amb l’augment de població reclusa amb aquest tipus d’activitat delictiva, i en l’actualitat tots els interns que reuneixen requisits tractamentals, per realitzar-los segueixen el programa especialitzat corresponent.
D’altra banda, al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Model) i al Centre Penitenciari de Ponent s’han iniciat cursos pilot sobre seguretat viària pel qual hi ha passat 42 i 50 interns, respectivament, durant el segon semestre del 2008. És un programa que té una durada de 4 setmanes. Aquest projecte està dirigit per un psicòleg i per un educador.
Mesures penals alternatives
Durant l’any 2008 s’han executat un total de 10.322 mesures penals alternatives, un 24,48% més que durant el 2007. “En els darrers tres anys hem quintuplicat la nostra capacitat per executar aquest tipus de condemnes”, ha assegurat la consellera, i ha afegit que Catalunya és la comunitat autònoma “que té més desenvolupat aquest sistema de compliment de penes”. En aquest sentit, Batlle ha assenyalat que “ja suposen un terç del total dels programes d’execució penal”.
La demanda de mesures penals alternatives a l’ingrés a presó (MPA) que han fet arribar els jutjats al Departament de Justícia durant el 2008 ha estat de més d’11.600, de les quals, sis de cada deu tenen en el seu origen un delicte de trànsit.
L’esforç per fer front a l’impacte dels canvis legislatius en matèria de trànsit en aquest àmbit s’ha traduït en un increment significatiu de places on els penats poden executar MPA -mitjançant acords amb institucions i entitats-, i un aprofitament eficient de les que ja existien. Tot i això, el creixement de la demanda, que encara no s’ha estabilitzat respecte als nous supòsits delictius que fins fa poc quedaven impunes a la pràctica, fa que les MPA pendents d’inici hagin augmentat. L’any 2007, les mesures pendents representaven el 33,5% del total, mentre que el 2008 han significat el 59%.
“No tolerarem la impunitat. És la nostra principal preocupació”, ha afirmat la consellera de Justícia, respecte a la possible prescripció d’aquestes condemnes. En aquest sentit, Montserrat Tura ha assegurat que la manera com es classifiquen les mesures ja impedeix que prescriguin i que, durant aquest any, “el Departament de Justícia haurà d’augmentar el nombre de convenis amb entitats que puguin donar sortida al compliment de treballs en benefici de la comunitat” i altres MPA.
Per delictes, les demandes relacionades amb el trànsit –i que inclouen la conducció sota influència de begudes alcohòliques, la conducció temerària, sense permís, o amb excés de velocitat, el greu risc per circular, la negativa a sotmetre’s a proves de detecció de substàncies- han estat 7.755 al llarg del 2008, i s’han quadruplicat respecte a les registrades durant el 2007, que van ser 1.802. Les segueixen les demandes d’execució per delictes de lesions, que agrupen delictes com ara violència física o psíquica en l’àmbit familiar o sobre persones, baralles tumultuàries i lesions per imprudència, que representen un 16,39% sobre el total.
El perfil sociodemogràfic de la persona que compleix una MPA és d’un home de nacionalitat espanyola amb una edat mitjana de 36 anys que ha comès un delicte contra la seguretat col·lectiva.
Justícia juvenil
La població juvenil atesa pel Departament de Justícia no presenta canvis significatius respecte de l’any 2007. De fet, s’ha registrat un lleuger descens del nombre de joves sotmesos a mesures, la majoria de les quals es desenvolupen en medi obert (un 53%). La mediació és la segona resposta més utilitzada amb menors, en un 35% dels casos atesos, i manté un percentatge d’èxit superior al 80%. Pel que fa a les mesures d’internament, hi arriben només el 12% dels menors sotmesos a mesures. En xifres absolutes, els centres educatius han acabat l’any amb una població internada de 289 menors, la majoria dels quals van cometre un delicte contra el patrimoni (53%) i, en menor mesura, un delicte de lesions (24%). Els programes escolars van arribar a la totalitat dels menors internats, dels quals tres de cada quatre també van seguir un programa de formació professional ocupacional.
