Intervenció comunitària amb bandes juvenils

CHASKIN, Robert J. (ed.) Youth gangs and community intervention. New York: Columbia University Press, 2010

Signatura: 343.915(73) You

Aquest llibre parla de com integrar amb èxit a la societat els joves que estan organitzats en bandes juvenils, sobretot amb estratègies d'intervenció comunitària. Enfront d'actuacions més punitives i policials, els participants en aquesta obra col·lectiva fan una crida per tal que, d'una banda, es destinin més recursos a programes i polítiques de prevenció de la delinqüència juvenil en les escoles i barris i, de l'altra, ja en les àrees d'influència de les bandes juvenils, es desenvolupin programes locals d'intervenció i de reconducció social amb aquests joves, l'efectivitat dels quals s'ha demostrat que és molt superior a altres menes d'intervenció.

Aquesta obra col·lectiva és, de fet, un homenatge al treballador social, mediador i especialista en bandes juvenils Irving A. Spergel, amb motiu de la seva jubilació. Spergel, que ja estudiava als anys 50 el problema de les bandes juvenils a Nova York va començar a treballar als anys 60 a la facultat School of Social Service Administration de la Universitat de Chicago combinant la seva tasca docent amb l'aplicació pràctica, sobre el terreny, de programes de prevenció i intervenció amb joves delinqüents. Spergel és considerat l'arquitecte principal del model d'intervenció comunitària adoptat per l'Office of Juvenile Justice and Delinquency Prevention, amb el nom de Comprehensive Community-Wide Aproach to Gang Prevention, Intervention and Suppression.

L'acció comunitària pas a pas

LLENA BERÑE, Asun. 10 ideas clave: la acción comunitaria. Barcelona: Graó, 2009

Signatura: 360 Lle

L'acció comunitària pretén facilitar la emergència de discursos, reflexions, investigacions i idees diverses al voltant del treball de i amb la comunitat, i ensenyar com l'acció comunitària pot ser una de les millors alternatives per facilitar la inclusió i millora de la convivència social. De totes maneres, segons els autors, cada procés comunitari és singular i té una complexitat específica, tanmateix hi ha criteris generals i experiències que poden servir de referència.

Aquest llibre presenta una estructura clara que ajuda a entendre cada una de les idees que es plantejen amb la intenció de demostrar la importància de la innovació i el canvi. Les idees clau plantejades ajuden a respondre preguntes com les següents:

- Què hi ha darrere del concepte d'acció comunitària?
- Com es desenvolupa la pràctica de l'acció comunitària?
- Com es duen a terme els processos de comunicació en l'acció comunitària?
- Com s'articula la participació dels qui intervenen en els processos d'acció comunitària?
- Què s'ha de tenir en compte per fer possible transformacions i millores mitjançant accions comunitàries?
- Quines dificultats plantegen els conflictes de valors en els processos d'acció comunitària?

La suspensió de la pena

CID MOLINÉ, José. La elección del castigo. Barcelona: Bosch, 2009

Signatura: 343.843 Cid

Quan una persona ha comès un delicte castigat amb pena de presó, el jutge ha de decidir entre executar aquesta pena o imposar una de les sancions alternatives previstes a les lleis, com són la suspensió de la pena o probation, que vol dir que es posa a prova la persona en la comunitat. Aquesta tasca judicial té una gran repercussió: en la persona condemnada a l'estar en joc la seva llibertat; en la societat, pel seu interès legítim per evitar que el condemnat torni a delinquir; i en la víctima, que té dret a la reparació pel delicte sofert i les seves conseqüències.

En aquest llibre s'aborden en profunditat les dues dimensions més rellevants d'aquesta tasca. En primer lloc es presenta la perspectiva criminològica, es mostren els diversos models punitius a disposició del jutge i s'exposa el coneixement sobre l'efectivitat d'aquestes penes alternatives per reduir el risc de reincidència. En segon lloc, es realitza un apropament jurídic, es presenta un model constitucional d'actuació judicial i s'analitzen les controvèrsies existents entre els jutges, que comporten que s'opti, en major o menor grau, per la suspensió o probation en comptes d'executar la pena de presó.

Justidata núm. 49: Dades de la llibertat condicional a Catalunya

Aquest Justidata és la continuació de la sèrie iniciada el novembre de 2002 amb la publicació
de les dades de la llibertat condicional (LC a partir d’ara) referides al període 1997-2001. En aquest cas la sèrie continua amb les dades que van de 2002 a 2006. Com en l’anterior Justidata es presenten quatre modalitats d’aplicació de l’LC, segons els requisits objectius i subjectius
que s’exigeixen, i que anomenarem a partir d’ara:

1. 3/4 parts (art. 192 del Reglament penitenciari, RP a partir d’ara). És la modalitat més comuna i aplicada. Com a requisits objectius exigeix: a) estar classificat en tercer grau penitenciari
i b) haver complert 3/4 parts de la condemna. Els requisits subjectius són: a) tenir bona conducta (absència de sancions sense cancel·lar per faltes greus o molt greus) i b) obtenir un informe emès per experts amb un pronòstic favorable de reinserció social. També es recullen en aquest grup els penats estrangers a qui s’ha aplicat l’art. 197 RP.

2. 2/3 parts (art. 205 RP). Es mantenen tots els requisits anteriors però es preveu la possibilitat d’avançar l’aplicació de l’LC a les dues terceres parts de la condemna per bona conducta del penat i si ha dut a terme continuadament activitats laborals, culturals o ocupacionals.

3. Per malaltia (art. 196.2 RP). Per a la seva aplicació calen els mateixos requisits anteriors, però sense límit temporal; s’assoleix en quedar acreditat que el condemnat pateix una malaltia molt greu o incurable.
4. Per edat (art. 196.1 RP). També calen els mateixos requisits anteriors, però sense límit temporal; s’assoleix quan el condemnat compleix 70 anys en el transcurs de la condemna.

Un petita gran obra sobre justícia restaurativa

ZEHR, Howard. The little book of restorative justice. Intercouse, PA : Good Books, 2002

Signatura: 343.843 Zeh

Howard Zehr, conegut arreu del món pel seu treball pioner en justícia restauradora, ens convida
a conèixer els principis i els objectius de la justícia restauradora i també la seva aplicació pràctica. Us adjuntem un resum de l'editor en anglès que explica de manera detallada el propòsit del llibre:

How should we as a society respond to wrongdoing? When a crime occurs or an injustice is done, what needs to happen? What does justice require?

For North Americans, the urgency of these questions has been intensified by the traumatic events of September 11, 2001. The debate is an old one, though, and is truly international in scope.

Whether we are concerned with crime or other offenses, the Western legal system has profoundly shaped our thinking about these issues—not only in the Western world, but in much of the rest of the world as well.

The Western legal, or criminal justice, system’s approach to justice has some important strengths. Yet there is also a growing acknowledgment of this system’s limits and failures. Victims, offenders, and community members often feel that justice does not adequately meet their needs. Justice professionals—judges, lawyers, prosecutors, probation and parole officers, prison staff—frequently express a sense of frustration as well. Many feel that the process of justice deepens societal wounds and conflicts rather than contributing to healing or peace.

Restorative justice is an attempt to address some of these needs and limitations. Since the 1970s, a variety of programs and approaches have emerged in thousands of communities and many countries throughout the world. Often these are offered as choices within or alongside the existing legal system. Starting in 1989, however, New Zealand has made restorative justice the hub of its entire juvenile justice system.

In many places today, restorative justice is considered a sign of hope and the direction of the future. Whether it will live up to this promise remains to be seen.

Restorative justice began as an effort to deal with burglary and other property crimes that are usually viewed (often incorrectly) as relatively minor offenses. Today, however, restorative approaches are available in some communities for the most severe forms of criminal violence: death from drunken driving, assault, rape, even murder. Building upon the experience of the Truth and Reconciliation Commission in South Africa, efforts are also being made to apply a restorative justice framework to situations of mass violence.

These approaches and practices are also spreading beyond the criminal justice system to schools, to the workplace, and to religious institutions. Some advocate the use of restorative approaches such as "circles" (a particular practice that emerged from First Nation communities in Canada) as a way to work through, resolve, and transform conflicts in general. Others pursue circles or "conferences" (an effort with roots both in New Zealand and Australia, and in facilitated victim-offender meetings) as a way to build and heal communities. Kay Pranis, a prominent restorative justice advocate, calls circles a form of participatory democracy that moves beyond simple majority rule (see pages 50-51 for a fuller explanation of circles as understood in the restorative justice field).

In societies where Western legal systems have replaced and/or suppressed traditional justice and conflict-resolution processes, restorative justice is providing a framework to reexamine and sometimes reactivate these traditions.

Although the term "restorative justice" encompasses a variety of programs and practices, at its core it is a set of principles, a philosophy, an alternate set of guiding questions. Ultimately, restorative justice provides an alternative framework for thinking about wrongdoing. I will explore that framework in the pages that follow, and look at how it could be put to use. [continued] © Good Books, Intercourse, PA 17534

Justícia restauradora: els ideals i la realitat

ZERNOVA, Margarita. Restorative justice: ideals and realities. Aldershot (UK) : Ashgate, 2007

Signatura: 343.843 Zer

Aquesta obra ens parla de la justícia restaurativa empíricament mitjançant una recerca qualitativa i proposa idees per desenvolupar els objectius ideals d'aquest moviment en la pràctica. Us adjuntem el resum en anglès elaborat per l'editor:
Providing a critical perspective on the aspirations of advocates of restorative justice and the direction in which restorative justice is developing, this book provides an empirically researched contribution to theoretical debates. Drawing on qualitative research, the book examines the significant gaps that exist between the ideas of proponents of restorative justice and the objectives being pursued in practice. The work also suggests possible ways forward for the restorative justice movement and the development of practices with a coherent set of restorative justice ideals.

Dades penitenciàries, de justícia juvenil i de mesures alternatives a la presó de Catalunya 2008

* 9è butlletí d'informació estadística penitenciària [PDF - 588 KB]

El creixement de la població reclusa manté el ritme dels darrers anys i 2008 es tanca amb 10.051 interns

La població reclusa manté el ritme de creixement que es registra des de l’any 2000 i es confirmen les previsions del Departament de Justícia. A 31 de desembre de 2008, la xifra de persones internes ha crescut un 6,9% respecte al 2007, amb 656 persones més.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, ha presentat avui el balanç del darrer any. Tura ha informat que, “durant l’any 2008 es van registrar un total de 6.809 ingressos als centres penitenciaris catalans i 5.829 baixes”, tot i que, segons ha afegit, el panorama és totalment diferent que quan es va presentar el balanç del 2007, atès que “hi ha tres noves presons a Catalunya, una més en construcció a Figueres, i encara una altra més que ja ha rebut l’autorització per iniciar la seva licitació al Catllar”. La consellera ha recordat també que en els darrers dos anys “són prop d’un miler les persones que s’han incorporat a treballar al sistema penitenciari català”.

L’increment de la població reclusa de Catalunya en el darrer semestre deixa la taxa d’encarcerats en 136 reclusos per cada 100.000 habitants, davant els 134 per cada 100.000 del primer semestre de 2008. Així, Catalunya es manté en el tercer lloc d’aquest rànquing respecte a la resta de països europeus -tot i que els increments més importants s’han registrat a països com ara França i, sobretot, Itàlia- i “forma part, juntament amb Espanya i Regne Unit, dels països més penitenciaristes de l’Europa Occidental”, segons ha recordat Batlle. Al conjunt de l’Estat espanyol, la taxa d’encarcerats és de 159 per cada 100.000 habitants a data de desembre de 2008.

El nombre d’interns preventius s’ha estabilitzat en termes relatius, tot i que ha crescut en termes absoluts. L’any 2008 va finalitzar amb 2.259 interns preventius, un 22,5% del total d’encarcerats, mentre que l’any 2007 n’hi havia 2.134 , que representaven el 22,7%.

Pel que fa al perfil de la persona interna en un centre penitenciari català, és el d’un home -les dones només representen el 7,3% de la població reclusa-, de nacionalitat espanyola (58,2%), d’entre 31 i 40 anys, que compleix una condemna de 2.967 dies de mitjana -8 anys-, per un delicte contra el patrimoni.

Formació i ocupació

L’aplicació de programes de formació escolar per a adults continua en augment. Durant el 2008 les matriculacions han crescut un 7%. Això suposa que el 40% de la població reclusa de Catalunya estudia, seguint programes d’educació primària, educació secundària, batxillerat, formació professional, estudis d’accés a la universitat, estudis universitaris o cursos de català, entre d’altres.

La mitjana anual d’interns en programes de treball també ha augmentat un 34% i, al llarg de l’any 2008, la mitjana va ser de 3.124 davant dels 2.332 de l’any 2007.

Programes especialitzats

A finals de 2008, un total de 1.095 interns (147 més que el 2007) han seguit programes especialitzats de tractament. Un total de 329 en el programa SAC, (Control de l’agressió sexual); 319 en el programa DEVI (Delictes violents), i 447 en el programa VIDO (Violència domèstica). Tots els programes han augmentat la seva capacitat de resposta d’acord amb l’augment de població reclusa amb aquest tipus d’activitat delictiva, i en l’actualitat tots els interns que reuneixen requisits tractamentals, per realitzar-los segueixen el programa especialitzat corresponent.

D’altra banda, al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Model) i al Centre Penitenciari de Ponent s’han iniciat cursos pilot sobre seguretat viària pel qual hi ha passat 42 i 50 interns, respectivament, durant el segon semestre del 2008. És un programa que té una durada de 4 setmanes. Aquest projecte està dirigit per un psicòleg i per un educador.

Mesures penals alternatives

Durant l’any 2008 s’han executat un total de 10.322 mesures penals alternatives, un 24,48% més que durant el 2007. “En els darrers tres anys hem quintuplicat la nostra capacitat per executar aquest tipus de condemnes”, ha assegurat la consellera, i ha afegit que Catalunya és la comunitat autònoma “que té més desenvolupat aquest sistema de compliment de penes”. En aquest sentit, Batlle ha assenyalat que “ja suposen un terç del total dels programes d’execució penal”.

La demanda de mesures penals alternatives a l’ingrés a presó (MPA) que han fet arribar els jutjats al Departament de Justícia durant el 2008 ha estat de més d’11.600, de les quals, sis de cada deu tenen en el seu origen un delicte de trànsit.

L’esforç per fer front a l’impacte dels canvis legislatius en matèria de trànsit en aquest àmbit s’ha traduït en un increment significatiu de places on els penats poden executar MPA -mitjançant acords amb institucions i entitats-, i un aprofitament eficient de les que ja existien. Tot i això, el creixement de la demanda, que encara no s’ha estabilitzat respecte als nous supòsits delictius que fins fa poc quedaven impunes a la pràctica, fa que les MPA pendents d’inici hagin augmentat. L’any 2007, les mesures pendents representaven el 33,5% del total, mentre que el 2008 han significat el 59%.

“No tolerarem la impunitat. És la nostra principal preocupació”, ha afirmat la consellera de Justícia, respecte a la possible prescripció d’aquestes condemnes. En aquest sentit, Montserrat Tura ha assegurat que la manera com es classifiquen les mesures ja impedeix que prescriguin i que, durant aquest any, “el Departament de Justícia haurà d’augmentar el nombre de convenis amb entitats que puguin donar sortida al compliment de treballs en benefici de la comunitat” i altres MPA.

Per delictes, les demandes relacionades amb el trànsit –i que inclouen la conducció sota influència de begudes alcohòliques, la conducció temerària, sense permís, o amb excés de velocitat, el greu risc per circular, la negativa a sotmetre’s a proves de detecció de substàncies- han estat 7.755 al llarg del 2008, i s’han quadruplicat respecte a les registrades durant el 2007, que van ser 1.802. Les segueixen les demandes d’execució per delictes de lesions, que agrupen delictes com ara violència física o psíquica en l’àmbit familiar o sobre persones, baralles tumultuàries i lesions per imprudència, que representen un 16,39% sobre el total.

El perfil sociodemogràfic de la persona que compleix una MPA és d’un home de nacionalitat espanyola amb una edat mitjana de 36 anys que ha comès un delicte contra la seguretat col·lectiva.

Justícia juvenil

La població juvenil atesa pel Departament de Justícia no presenta canvis significatius respecte de l’any 2007. De fet, s’ha registrat un lleuger descens del nombre de joves sotmesos a mesures, la majoria de les quals es desenvolupen en medi obert (un 53%). La mediació és la segona resposta més utilitzada amb menors, en un 35% dels casos atesos, i manté un percentatge d’èxit superior al 80%. Pel que fa a les mesures d’internament, hi arriben només el 12% dels menors sotmesos a mesures. En xifres absolutes, els centres educatius han acabat l’any amb una població internada de 289 menors, la majoria dels quals van cometre un delicte contra el patrimoni (53%) i, en menor mesura, un delicte de lesions (24%). Els programes escolars van arribar a la totalitat dels menors internats, dels quals tres de cada quatre també van seguir un programa de formació professional ocupacional.

Una altra alternativa a l'empresonament

Souto, Miguel Abel. La pena de localización permanente. Granada: Comares, 2008

Signatura: 343.843 Sou

Inclou: La incoherència entre la denominació de la pena i el seu contingut; Localització permanent com a alternativa a l'arrest de cap de setmana; Naturalesa jurídica; Compliment de la finalitat de la pena; Durada de la localització permanent; Execució de la responsabilitat personal subsidiària en règim de localització permanent; Caràcter lleu de la pena; Forma de compliment continuada, discontínua o en caps de setmana; Llocs d'execució; Seguiment i control; Trencament de la pena.

Vigilància electrònica de reclusos

Otero González, Pilar. Control telemático de penados: análisis jurídico, económico y social. València: Tirant lo Blanch, 2008
Signatura: 343.843 Ote

Segons l'autora, professora de dret penal a la Universitat Carles III de Madrid, el dret penal com a sistema de control social, tant en els casos que sanciona com en la manera de sancionar-los, és violent perquè la violència impregna les relacions humanes. Malgrat això, l'error de la pena de presó, més que la seva duresa, ha estat la seva ineficàcia a l'hora d'abordar la idea de rehabilitació, mancança que pot alleugerir-se amb els sistemes alternatius de vigilància telemàtica. Aquests sistemes aplicats a l'àmbit penitenciari permeten trobar una sol·lució eficaç a les conseqüències de la presó com a mal violent necessari. Des d'aquesta perspectiva, Otero exposa els programes de vigilància electrònica de l'Administració penitenciària espanyola, i els valora en termes de reincidència, anàlisi econòmica, possible afectació de drets fonamentals, reducció de costos, privatització i massificació de les presons.

Treball en benefici de la comunitat

Blay Gil, Ester. Trabajo en beneficio de la comunidad: regulación y aplicación práctica. Barcelona: Atelier, 2007
343.843 Bla

La introducció de la pena de treball en benefici de la comunitat al Codi penal del 1995 va ser celebrada per bona part de la doctrina. Tanmateix, més de deu anys després, el seu grau d'aplicació no és l'esperat. En aquest treball s'analitzen els fonaments i la regulació d'aquesta sanció, tenint en compte les últimes reformes normatives, que amplien el seu àmbit d'aplicació i modifiquen el funcionament de la seva execució. S'ha prestat especial atenció als problemes interpretatius que planteja la durada i l'incompliment d'aquesta pena i el consentiment del pres. Es descriu l'aplicació pràctica que ha tingut el treball en benefici de la comunitat d'ençà que es va introduir al Codi penal fins a l'actualitat, en quin tipus de supòsits s'imposa i si està complint la seva funció d'alternativa a la presó. Per a aquest estudi no s'ha tingut en compte només la bibliografia científica, sinó també els debats parlamentaris a l'entorn del tema de les mesures penals alternatives, les dades disponibles sobre la seva aplicació a l'Estat espanyol i les resolucions judicials que hi tenen relació.

Mediació, reparació y conciliació penal

Manzanares Samaniego, José Luis. Mediación, reparación y conciliación en el derecho penal. Granada: Comares, 2007 (Estudios de derecho penal y criminología; 88)
343.843 Man

L'obra inclou una primera part de consideracions generals on s'estudia la solució extrajudicial dels conflictes, la víctima, el delinqüent, la justícia restaurativa, els principis de legalitat, oficialitat i oportunitat i la responsabilitat penal dels menors. La segona part de la monografia està dedicada a la mediació, els seus principis, avantatges i inconvenients, els models de mediació i la mediació sense víctima. Al següent apartat l'autor fa una anàlisi àmplia de la reparació i la conciliació penal incidint en diversos aspectes, com la responsabilitat penal de les persones jurídiques, la protecció específica de determinades víctimes, la violència domèstica, la responsabilitat patrimonial de l'Administració i el dret penal juvenil. L'obra es clou amb un estudi de la regulació d'aquestes figures en el dret comparat i una descripció de les experiències mediadores i de conciliació penal dutes a terme per diverses comunitats autònomes de l'Estat, com Catalunya, el País Valencià, La Rioja o Madrid.

Novetat desembre 2007: Derecho penitenciario, incidencia de las nuevas modificaciones

Derecho penitenciario: incidencia de las nuevas modificaciones

Madrid: Consejo General del Poder Judicial, 2007

(Cuadernos de derecho judicial; XXII/2006)

CDU: 343.8 Der

(2 exemplars disponibles per a préstec)

En aquest nou número de la col·lecció "CDJ" es recullen lliçons i articles de doctrina que formen part del Curs de Dret penitenciari per a jutges i magistrats organitzat pel CGPJ l'any 2006. Els seus autors són magistrats, jutges, doctors en dret i fiscals. Inclou els següents capítols: La realitat penitenciària, present i futur, de Mercedes Gallizo LLamas; Alternatives a la pena de presó, de Lorenzo Morillas Cueva; Assistència lletrada en fase penitenciària, de Carlos Garcia Castaño; Responsabilitat civil i tractament penitenciari, de Vicenta Cervelló Donderis; Període de seguretat i crim organitzat, de Carles Bautista Samaniego; La llibertat condicional, límits en el concurs real de delictes, de Julián Carlos Ríos Martín; La figura del Defensor del Poble i actuacions amb les persones privades de llibertat, d'Angel Luis Ortiz González; La Llei de Responsabilitat penal de menors, valoració de reformes i en especial de la recent Llei Orgànica 8/2006 de 4 de desembre, de Luis Carlos Nieto García; La necessària reforma de la Llei penitenciària, d'Abel Téllez Aguilera i , per últim Memòria i justícia com pilars d'un relat digne, per Eduardo Madina Muñoz.