La suspensió de la pena

CID MOLINÉ, José. La elección del castigo. Barcelona: Bosch, 2009

Signatura: 343.843 Cid

Quan una persona ha comès un delicte castigat amb pena de presó, el jutge ha de decidir entre executar aquesta pena o imposar una de les sancions alternatives previstes a les lleis, com són la suspensió de la pena o probation, que vol dir que es posa a prova la persona en la comunitat. Aquesta tasca judicial té una gran repercussió: en la persona condemnada a l'estar en joc la seva llibertat; en la societat, pel seu interès legítim per evitar que el condemnat torni a delinquir; i en la víctima, que té dret a la reparació pel delicte sofert i les seves conseqüències.

En aquest llibre s'aborden en profunditat les dues dimensions més rellevants d'aquesta tasca. En primer lloc es presenta la perspectiva criminològica, es mostren els diversos models punitius a disposició del jutge i s'exposa el coneixement sobre l'efectivitat d'aquestes penes alternatives per reduir el risc de reincidència. En segon lloc, es realitza un apropament jurídic, es presenta un model constitucional d'actuació judicial i s'analitzen les controvèrsies existents entre els jutges, que comporten que s'opti, en major o menor grau, per la suspensió o probation en comptes d'executar la pena de presó.

Conseqüències de les penes de presó

DÍEZ GONZÁLEZ, Pedro Ramón; ÁLVAREZ DÍAZ, José Antonio. Los efectos psicosociales de la pena de prisión. Valencia: Tirant lo Blanch, 2009 (Tirant monografías; 634)

Signatura: 343.81 Die

El llibre analitza els efectes de les penes llargues de presó i el deteriorament que poden provocar en la personalitat del subjecte a qui s'apliquen, i es pregunta si és possible contrarestar aquests efectes amb un règim de compliment que eviti aquestes conseqüències desfavorables. Els autors volen estudiar amb aquesta investigació els efectes psicològics i els efectes socials de l'estada a la presó i també les expectatives postpresó. Per a la realització de l'estudi es va treballar amb dos grups de reclusos de la presó El Dueso de Cantàbria. Es va excloure de l'estudi els reclusos condemnats per delictes de terrorisme per les seves especials característiques. El primer grup estava format per 50 interns condemnats a penes de llarga durada que feia una mitjana de dotze anys que estaven en reclusió ininterrompuda; l'altre grup estava format per 30 interns amb penes de curta durada, amb una mitjana de dos anys de reclusió. Es van recollir dades mitjançant l'emplenament de fitxes i la realització de qüestionaris i tests per part dels interns.