Assassins en sèrie

VERGES, Jean-Pierre. Les tueurs en série: grands criminels, enquêtes, profils. Paris: Hachette, 2007

Signatura: 343.91 Ver

Aquest llibre ofereix al lector totes les claus per conèixer el perfil criminològic, la trajectòria vital i la manera d'actuar dels assassins en sèrie americans i dels darrers assassins en sèrie francesos. Conté els següents capítols: els assassins en sèrie mítics com Gilles de Rais, Erzsebet Bathory, Jack l'esbudellador, Joseph Vacher, Henri-Désiré Landru i Marcel Petiot. El segon capítol està dedicat als assassins en sèrie nòmades a França durant el s. XX: Roberto Succo, Francis Heaulme, Patrice Alègre, Louis Poirson i Sid Ahmed Rezala. El tercer capítol analitza els assassins en sèrie sedentaris a la França del mateix període: Marcel Barbeault, Émile Louis, Pierre Chanal, Thierry Paulin, Guy Georges i Claude Lastennet. El quart capítol està dedicat a les dones assassines en sèrie, al seu comportament i a les seves diferents maneres de matar: les vídues negres, els àngels de la mort, les assassines d'infants... El cinquè capítol està dedicat als còmplices dels assassins en sèrie: els duos, les parelles dels assassins, les bandes. El sisè capítol analitza els assassins en sèrie des d'un punt de vista geogràfic, a Europa, al continent americà, a Àsia, i a l'Àfrica del Sud. Al setè capítol l'autor analitza els casos no resolts, els enigmes a l'entorn del "serial killer". El capítol vuitè estudia com va començar el fenomen als Estats Units, el 9è analitza com està el tema a l'actualitat a França i el 10è analitza les mesures de prevenció, repressió i reeducació que es porten a terme a França amb aquest tipus de delinqüents. L'11è és el capítol més mediàtic ja que està dedicat a la fascinació que experimenta la societat actual per aquest tipus de personatges i els perills que comporta aquesta mediatització.

La Barcelona negra: quan la realitat supera la ficció

JIMÉNEZ, Rafael. Barcelona negra. Barcelona: Editorial Planeta, 2009
Signatura: 343.95 Bar

Els millors periodistes de successos de Barcelona expliquen amb detall els crims més impactants comesos a la ciutat. Històries que van commocionar tot l'Estat i on la realitat supera, i molt, la ficció. Es tracta d'un homenatge a la tasca que duu a terme la Policia Nacional. Llibre imprescindible per conèixer el costat fosc de la ciutat comtal.

Doctrina Parot per a violadors

Telenotícies - 06/11/2008
Quatre anys més de presó; "Doctrina Parot" per al violador

Detingut "el violador de la Vall d'Hebron" per ordre del Tribunal Suprem, en no considerar-lo rehabilitat. Rodríguez Salvador estava en llibertat per beneficis penitenciaris, després d'haver complert setze dels tres-cents anys a què va ser condemnat. La fiscalia reclama que se li apliqui l'anomenada "doctrina Parot" que rep aquest nom pel fet d'haver estat aplicada l'any 2006 pel Tribunal Suprem al terrorista d'ETA Henri Parot, condemnat per 26 assassinats. Segons aquesta doctrina, un assassí múltiple no pot acumular els beneficis penitenciaris i descomptar-los del màxim temps que pot estar a la presó --30 o 40 anys--, sinó que aquesta reducció s'ha de fer respecte al total imposat, de manera que es garanteix el compliment del temps màxim d'estada a la presó.
Es tracta d'un assumpte discutit entre juristes i sobre el qual el Suprem hauria d'establir una clara jurisprudència. Així s'evitarien contradiccions com les d'aquests últims mesos: l'Audiència de Burgos va aplicar la doctrina Parot el setembre passat a Pedro Luis Gallego, l'anomenat violador de l'ascensor, per evitar que aquest mes de desembre surti al carrer després de complir 16 anys de presó, quan va ser condemnat a 328 anys per 18 violacions i dos assassinats. En canvi, l'Audiència de Barcelona en un principi va decidir no aplicar-la en el cas del violador de la Vall d'Hebron. Finalment, després d'un recurs de la Fiscalia sí que ho han fet.
El problema afegit és que la nova doctrina del Suprem s'aplica a delinqüents condemnats abans que fos enunciada, cosa que d'alguna manera afecta els seus drets. Així mateix, topa contra la idea de rehabilitació que inspira la legislació penal espanyola, encara que molts experts assenyalen que molts violadors no es rehabiliten mai. A l'altre costat de la balança hi ha l'alarma social que crea l'excarceració de delinqüents múltiples molt violents i perillosos. En qualsevol cas, el Suprem hauria de garantir que els beneficis penitenciaris s'apliquin de la mateixa manera en casos que són molt semblants.