El treball penitenciari i la reinserció social

BLANCO LOZANO, Carlos; TINOCO PASTRANA, Ángel. Prisión y resocialización. Madrid: Difusión Jurídica, 2009

Signatura: 343.823 Bla

Aquesta monografia parteix d'una exposició dels fonaments, funcions i finalitats de la pena privativa de llibertat en la societat contemporània. Es contrasten les conclusions amb la realitat quotidiana dels interns a les presons espanyoles. Les conclusions a què s'arriba són crítiques, posant de manifest el desfasament existent entre les declaracions d'intenció i proposicions normatives i l'escassetat de resultats a causa d'una clara mancança de mitjans. L'obra es completa amb una detallat i minuciós anàlisi del treball i la relació laboral dins de la presó, de l'assistència social penitenciària i dels mecanismes d'assistència postpenitenciària, així com de l'assistència religiosa als interns. Prisión y resocialización constitueix un llibre imprescindible per a tots els professionals penitenciaris: advocats, educadors, treballadors socials i funcionaris de presó.

L'acció comunitària pas a pas

LLENA BERÑE, Asun. 10 ideas clave: la acción comunitaria. Barcelona: Graó, 2009

Signatura: 360 Lle

L'acció comunitària pretén facilitar la emergència de discursos, reflexions, investigacions i idees diverses al voltant del treball de i amb la comunitat, i ensenyar com l'acció comunitària pot ser una de les millors alternatives per facilitar la inclusió i millora de la convivència social. De totes maneres, segons els autors, cada procés comunitari és singular i té una complexitat específica, tanmateix hi ha criteris generals i experiències que poden servir de referència.

Aquest llibre presenta una estructura clara que ajuda a entendre cada una de les idees que es plantejen amb la intenció de demostrar la importància de la innovació i el canvi. Les idees clau plantejades ajuden a respondre preguntes com les següents:

- Què hi ha darrere del concepte d'acció comunitària?
- Com es desenvolupa la pràctica de l'acció comunitària?
- Com es duen a terme els processos de comunicació en l'acció comunitària?
- Com s'articula la participació dels qui intervenen en els processos d'acció comunitària?
- Què s'ha de tenir en compte per fer possible transformacions i millores mitjançant accions comunitàries?
- Quines dificultats plantegen els conflictes de valors en els processos d'acció comunitària?

La reinserció social

How offenders transform their lives. Cullompton, Devon: Willan Publishing, 2009

Signatura: 343.843 How

At a time when the scale of imprisonment in the United States has reached a historic high, researchers estimate that more than 600,000 individuals a year are released from prison to return to their home communities. These individuals have serious needs, such as finding employment and housing, reuniting with family members, and obtaining healthcare and treatment for alcohol and substance abuse problems. While research in this area has stressed these aspects of the transition from prison, a less explored area of research considers the role of internal identity shifts from that of an offender to one of citizen, and how this creates the conditions for desistance from criminal behavior both within the confines of a correctional facility and in the reentry process. This book presents a series of studies (mostly qualitative) that investigate individual identity transformation from offender status to pro-social, non-offending roles. Moreover, the work in this volume highlights the perspectives of the men and women who are current or formerly incarcerated people. Each piece provides an empirical analysis of the interaction between current or former prisoners and innovative pro-social programs and networks, which are grounded in the most current theoretical work about individual transformation and change. This book will be of interest to undergraduates, postgraduates, researchers and lecturers in all fields within the social sciences, but especially criminology and criminal justice and sociology and social work/welfare.

L'adaptació social en persones amb discapacitat intelectual.

VERDUGO ALONSO, Miguel Ángel i GUTIÉRREZ BERMEJO, Belén. Discapacidad intelectual. Adaptación social y problemas de comportamiento. Madrid: Editorial Pirámide, 2009
Signatura: 362.4 Ver

El llibre s'inicia amb una visió actualitzada de la comprensió de la discapacitat intel·lectual i de les pràctiques d'avaluació i intervenció interdisciplinària d'acord amb les propostes de l'AAIDD (Associació Americana de Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament). Posteriorment se centra a analitzar les habilitats d'adaptació i les habilitats socials i desenvolupa una aproximació diferenciadora d'ambdós conceptes que permeti aclarir la planificació de l'avaluació i intervenció amb les persones amb discapacitat intel·lectual. Se subratlla la importància d'organitzar els suports des d'una perspectiva d'avaluació de resultats personals en qualitat de vida.

En els últims anys hi ha hagut un gran avenç en la comprensió dels trastorns psicològics i en el desenvolupament dels procediments d'avaluació i intervenció amb les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes novetats es desenvolupen a la segona part del llibre, quer tracta dels problemes de comportament i dels trastorns psicològics de les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes qüestions són una de les preocupacions més importants per a les famílies i per als professionals que treballen directament amb elles. La convivència diària amb una persona que presenta greus problemes de comportament exigeix un grau d'atenció i control ambiental molt alt, la qual cosa contribueix a generar majors tensions al si de la família i en l'entorn de l'individu.

Els tallers penitenciaris, el treball i la reinserció social

Antoni López. "Presidiarios, S.A".La Vanguardia, dijous 13-11-2008

Més de 3200 interns, gairebé una tercera part de la població reclusa catalana, treballen de forma remunerada en els tallers dels centres penitenciaris catalans, que ofereixen preus competitius i reben encàrrecs de més de 300 empreses. L'activitat productiva a les presons catalanes, entesa com un instrument imprescindible per a la reinserció dels interns ja que implica l'adquisició d'hàbits laborals i formació per a la seva futura incorporació al món del treball, és tan important "que pràcticament a totes les llars catalanes hi ha algun producte o element elaborat als centres penitenciaris" explica Adolf Cabruja, gerent del CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) empresa pública adscrita al Departament de Justícia. Automoció, arts gràfiques, instal·lacions...els sectors en els quals treballen els presos són molt variats i el volum de facturació i de clients del CIRE no ha deixat de pujar els últims anys. La crisi no els afecta ja que els costos dins les presons són inferiors als del mercat i això representa un alicient per a les empreses.

El treball penitenciari

Libro blanco del trabajo en las prisiones europeas: organización y gestión de los talleres penitenciarios. Barcelona: CIRE, [2008]
Signatura: pendent catalogar

Aquest llibre blanc és fruit de la col·laboració entre el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i els serveis penitenciaris d'Alemanya, Portugal, Itàlia i França. Aquest estudi s'ha desenvolupat durant 2 anys en el marc del projecte Equal i les seves conclusions posen de relleu la importància que té el treball productiu per a la funció principal dels sistemes penitenciaris analitzats: la reinserció social de les persones privades de llibertat. En principi es va proposar un llibre blanc sobre els tallers penitenciaris amb la finalitat d'elaborar un manual de bones pràctiques que fós útil als professionals del sector. L'estudi ha aportat a més a més una sèrie de conclusions resultat de l'anàlisi comparada dels sistemes penitenciaris anomenats. Una d'elles és que, per aconseguir la reinserció a la societat dels interns, l'ocupació a les presons ha d'intentar reproduir fidelment les condicions del treball lliure, tant pel que fa a les infraestructures com en una gestió empresarial eficient. L'altra conclusió és que el treball productiu és la millor eina per a la reinserció social, és un instrument essencial que ajuda a aconseguir aquest retorn a la societat mitjançant l'adquisició d'hàbits laborals.

La reinserció social o rehabilitació dels delinqüents

Ward, Tony&Maruna, Shadd. Rehabilitation. London: Routledge, 2008 ( Key ideas in criminology series)

Signatura: 343.825 War

Les últimes dècades ens han portat evidències empíriques de l'efectivitat de la rehabilitació a l'hora de reduir les taxes de reincidència, enfront de sistemes bàsicament punitius. De fet el modern sistema de rehabilitació és un dels esdeveniments més significatius en la història del dret penitenciari i de la política penitenciària. Aquest llibre argumenta que aquests programes de rehabilitació no només han d'incidir en reduir o evitar el risc de reincidència sinó que han d'oferir a l'intern els elements, les eines i les capacitats necessàries per a poder reiniciar una vida millor ( "a good life"). A més, els autors, experts criminòlegs, argumenten que no n'hi ha prou amb aplicar els últims avenços terapèutics als delinqüents per tenir èxit en la seva reinserció social, que el procés rehabilitador depen de la voluntat política i social i tota la societat hi ha d'estar implicada.

Innovació i Justícia juny 2008

Ja podeu consultar el número 12 del Butlletí Innovació i Justícia que recull les últimes notícies i activitats d’àmbit nacional i internacional que fan referència a la innovació que es produeix en les diferents àrees que conformen el Departament de Justícia.

Alguns dels titulars destacats d’aquest número són:

- ‘El Govern espanyol accepta crear un registre penal de pederastes’, a l’apartat Administració de justícia.

- ‘Augmenten els casos de violadors que droguen abans les seves víctimes’, a l’apartat Criminologia.

- ‘Espanya assaja amb èxit un programa pilot de control de presos per mitjà de GPS’, a l’apartat Serveis penitenciaris.

El butlletí es presenta en format PDF i enllaça amb les fonts originals on s’ha publicat l’article corresponent.

Quaderns d'educació social núm. 11

Tenim disponible a la biblioteca el darrer número de la revista Quaderns d'Educació Social. Aquest volum està dedicat a l'educació social i la inserció sociolaboral. Adjuntem el sumari.

L'educador social en els processos d'inserció sociolaboral: llums i ombres derivades de la reflexió de la pràctica personal
José Miguel Jiménez

Afrontar el futur o fugir-ne?
Begonya Gasch Yagüe

Reflexions sobre una proposta integral de l'itinerari d'inserció
Elisenda Xifre

El projecte professional amb una mirada de gènere
Marta Colomé

Itineraris d'inserció laboral: una proposta de promoció social
Elisa Thomas i Marta Venceslao

Projecte Situa't, un recurs per a la integració sociolaboral de drogodependents al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs
Javier Joan Ibor i Susana Jornalé

Població gitana i aturats de llarga durada: el procés d'inserció com a procés de construcció d'una nova identitat
Meritxell Vegué

La inserció laboral de les persones immigrants
Jordi Ferrer

Reflexió des de la pràctica socioeducativa en l'àmbit de la inserció sociolaboral amb població gitana
Lluís Vila

Una experiència d'inserció laboral de persones amb trastorns de salut mental
Lluís Pérez, Sandra Martín i Sergi Raventós

La vida és com una capsa de bombons
Mercè Garcia

Recordeu que podeu consultar la revista a la biblioteca o demanar les articles que us interessin a biblioteca_cejfe.dj@gencat.cat.

Intervenció educativa en justícia juvenil

Roser Galimany, Alba Manobens, Laura Quiroga. Anàlisi de la integració social dels menors desinternats del Centre Educatiu Oriol Badia. Barcelona: Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2007
Signatura: C-4B/04
Accés al text complet

La recerca presenta el resultat de la segona aplicació del Programa del Pensament Prosocial, Versió Curta per a Joves en una mostra de menors que han complert mesures judicials en un equip de Medi Obert de Lleida. Aquest programa cognitiu-conductual entrena en l’aprenentatge d’habilitats sociocognitives i valors que es requereixen per la competència social i s’ha aplicat amb èxit a joves infractors i adults de 14 països de tot el món a més de quaranta mil subjectes.
La recerca aplica el programa utilitzant com a mètode un disseny pre-test i post-test amb grup de control.

Dels resultats es destaca que l’aplicació del programa incorpora en la intervenció en medi obert un canvi important en el plantejament de treball, ja que els instruments estan específicament dissenyats per a menors que s’han mostrat més resistents a altres intervencions.

La reinserció social dels menors infractors

Roser Galimany, Alba Manobens, Laura Quiroga. Anàlisi de la integració social dels menors desinternats del Centre Educatiu Oriol Badia. Barcelona: Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2007
Signatura: C-4B/04
Accés al pdf

Aquest treball segueix la trajectòria dels joves que han passat pel centre de compliment de mesures judicials de Justícia juvenil Oriol Badia, un cop han estat desinternats del centre, per tal de saber el seu grau d’integració social. Per fer-ho s’ha seguit a tots aquells menors que han superat els sis mesos d’internament en el període comprès entre l’agost de 1992 i el juny de 2004 i se’ls ha passat un qüestionari, on se’ls pregunta respecte alguns aspectes del que fan a l’actualitat. Del total de població possible a estudiar (99 menors) ha estat possible contactar i obtenir resposta en 76 casos. L’estudi és continuïtat d’un altre que es va plantejar objectius molt similars en un període anterior, i que va ser realitzat l’any 1994.
Els àmbits d’estudi que s’han tingut en compte són la situació laboral del jove, la seva situació socioeconòmica, la salut, l’estat emocional-relacional i l’àmbit social. Aquests 5 àmbits s’han valorat en quatre categories d’indicadors: molt acceptable, acceptable, regular i desfavorable. Finalment els resultats, expressats en forma de puntuació permet agrupar els nois en tres categories, on es valora si la integració social ha estat favorable, regular o desfavorable, i les relaciona amb les característiques de perfil que presenten els joves.
Les principals diferències amb l’estudi anterior es troben amb l’augment de població immigrada i l’aplicació de la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que va entrar en vigor l’any 2001.